MANTENIR EL MOVIMENT

QUAN TOT S'ATURA

La pandèmia de la Covid-19 ha tocat de ple el Moviment de Vida Independent i l'assistència personal, una feina on el contacte entre assistent i usuari és imprescindible

Ja fa més de deu dimecres que els membres de l'Oficina de Vida Independent de Barcelona no es reuneixen al Centre Cívic Parc Sandaru, a tocar del Parc de la Ciutadella. La pandèmia de la Covid-19, que va obligar l'estat espanyol a decretar l'estat d'emergència el 14 de març, ha submergit la capital catalana en una llarga pausa, i els activistes pels drets de les persones amb diversitat funcional no han tingut altre remei que fer el mateix. Però aturar-se completament no és una opció: fa tretze anys que autogestionen assistència personal, una eina imprescindible per poder fer vida independent. D'ella depèn que puguin continuar amb el seu dia a dia, o no.

L'assistència personal és una eina imprescindible per poder fer vida independent. D'ella depèn que puguin continuar amb el seu dia a dia.

A Barcelona, 52 persones reben el Servei d'Assistència Personal finançat per l'Ajuntament i gestionat per diverses entitats, entre elles l'OVI. Tot i que és un servei consolidat des de fa temps, als inicis de la crisi generada per la Covid-19 hi havia temor que la tasca dels assistents personals hagués d’aturar-se, una feina en què el distanciament social és impossible i els equips de protecció són imprescindibles.

Però cap de les 52 persones amb diversitat funcional ha deixat de tenir garantida l’assistència en tot aquest temps. L'Institut Municipal de Persones amb Discapacitats (IMPD), la institució responsable del servei, s'ha encarregat que els treballadors poguessin seguir assistint en condicions. 

Tot el suport que han rebut els ha estat molt útil, però els membres de l'OVI també han viscut algunes situacions complicades i s'han vist obligats a intentar afrontar-les conjuntament, com han pogut, des de la distància. 

Quan mantenir la distància de seguretat no és possible

Transcripció amb lectura fàcil:

En altres parts de l'estat, però, els treballadors assistencials no s'han sentit tan protegits, sobretot en els Serveis d'Ajuda Domiciliària (SAD) gestionats de manera independent per cada municipi. A Valladolid, per exemple, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) va denunciar a mitjans de març la falta de material de protecció en el servei municipal d’assistència domiciliària. I a León, el jutjat social número 3 va exigir a finals del mateix mes a l'Ajuntament que proveís materials de protecció als treballadors del SAD, que fins aleshores no n’havien rebut cap.​

 Des de la Federació de Vida Independent, denuncien que  això "pot provocar un empitjorament de la situació de les persones dependents"

En altres municipis, part d'aquestes ajudes domiciliàries s’han deixat d’oferir, tal com denuncien des de la Federació de Vida Independent (FEVI). En un comunicat, aquesta xarxa d’organitzacions promotores de la Vida Independent assegura que en alguns llocs el servei ha quedat restringit només a persones amb Grau III de dependència, o fins i tot completament suspès.

Aquest és el cas del programa de Foment d’Autonomia Personal (FAP) de COCEMFE València, que es va deixar d’oferir fins i tot a grans dependents per la falta d’equips de protecció i al·legant la incapacitat de reduir el contacte físic entre usuaris i treballadors. La Confederació Gallega de Persones amb discapacitat també va prendre mesures similars a finals de març, declarant els mateixos motius, i va suspendre temporalment tots els serveis que no fossin considerats essencials.

 

Des de la Federació de Vida Independent, denuncien que  això “pot provocar un empitjorament de la situació de les persones dependents a causa de la falta de suports per a l'alimentació, la higiene o la neteja del domicili”. 

Més discriminacions i obstables

durant la pandèmia

L'organització internacional Human Rights Watch ha advertit que les persones amb diversitat funcional "estan en perill a causa de la discriminació i els obstacles per l'accés a la informació, els serveis socials, l'atenció mèdica, la inclusió social i l'educació". Per això, ha instat als governs a assegurar que continua la prestació de serveis comunitaris accessibles a totes les persones i que, en cas d'interrupció, això no suposi "la institucionalització de les persones amb discapacitat ni de les persones grans".

Per garantir els drets de les persones amb diversitat funcional, el Síndic de Greuges de Catalunya ha analitzat les mesures polítiques que s'han pres en l'àmbit de les discapacitats per fer front a la pandèmia. La institució ha presentat a posteriori un seguit de recomanacions adreçades a totes les administracions que inclouen assegurar l'accés a la informació i consultar les entitats de persones amb diversitat funcional sobre les seves necessitats i la seva valoració de les polítiques, entre altres. 

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitats també ha engegat a Barcelona un Servei d'Assessorament Jurídic per garantir els drets de les persones amb discapacitat durant l'estat d'alarma. I des de l'Oficina de Vida Independent han obert un apartat web amb informació sobre la Covid-19 i oferint suport a altres persones amb diversitat funcional que ho necessitin

"Com a OVI, no hem deixat de funcionar"

Transcripció amb lectura fàcil:

Fins al 3 de maig, a Barcelona només s'havia produït un contagi entre les 52 persones usuàries del Servei Municipal d’Assistència Personal, i tres entre les 130 persones que han treballat com a assistents, segons les dades de l'IMPD. Una gran diferència amb el que ha passat a les residències. Segons les dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, les morts en residències de gent gran en situació de dependència sumen més de la meitat del nombre total de defuncions per Covid-19.  

La Federació de Vida Independent atribueix les xifres de morts en residències a "la primacia de la mercantilització de la dependència sobre el valor de les vides humanes"

Encara que no existeix un recompte diferenciat de l’afectació de la Covid-19 en residències per a persones amb diversitat funcional, les dades que es coneixen apunten que també hi haurà hagut una mortalitat més alta que en altres espais de la societat. La Federació de Vida Independent atribueix les xifres de morts en residències a “la primacia de la mercantilització de la dependència sobre el valor de les vides humanes dels subjectes internats” en centres on el que més importa són "les ràtios de rendibilitat i les economies d'escala”.

Històricament, el Moviment de Vida Independent s'ha posicionat en contra de la institucionalització de les persones amb situació de dependència, i per molts activistes del Moviment, la situació actual no ha fet més que evidenciar el que porten denunciant des de fa dècades. Per això, des del Moviment defensen encara més que cal seguir potenciant els serveis d'assistència personal perquè les persones amb diversitat funcional tinguin l’oportunitat d’escollir el lloc on volen viure i no es vegin obligades a abandonar el seu entorn per manca de recursos i accessibilitat. 

DESCOBREIX MÉS SOBRE EL MOVIMENT DE VIDA INDEPENDENT

VIDES

INDEPENDENTS 

VIDES

INDEPENDENTS 

CA
ES

...

© Vides Independents / Laura Cercós Tuset

Treball Final de Grau de Periodisme | Universitat Pompeu Fabra

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now